FAQs

FAQs

IMPLANTS

01.Què és un implant dental?

02.Què és l’oseointegració?

03.Existeixen contraindicacions per als implants dentals?

04.La intervenció quirúrgica és llarga i complexa?

05.Com és el període post-operatori?

06.Quan de temps dura tot el tractament, des de la fixació de
l’implant fins a la col·locació de la peça dental?


07.Hi ha algun problema per a la col·locació de l’implant segons l’edat del pacient?


08.Quina pròtesis o peces dentals es poden col·locar sobre els implants?

09.Com són els resultats? Són estètics?

10.Existeix algun tipus de garantia per aquest tractament?

11.Quines condicions es necessiten per l’èxit del tractament?

12.Hi ha algun tipus de risc per al pacient?

13.Què succeeix quan el pacient té poca massa òssia a la zona a rehabilitar?

14.Un pacient amb piorrea: com solucionen els implants?

15.Els implants són una solució duradora?


16.Existeixen implants sense cirurgia?

17.Es poden col·locar implants i dents al mateix dia?

18.Què són els implants de càrrega immediata?

19.Implants de zirconi. Quines són les seves avantatges respecte als de titani?

01. Què és un implant dental?

És una arrel artificial de titani, (material biocompatible) que es col·loca als maxil·lars permetent reemplaçar amb molta estètica i naturalitat a la peça dental perduda.

Es poden col·locar un o més implants dentals a l’os maxil·lar, facilitant la construcció de pròtesis fixes.

Quan la manca de peces és total es fan de dos a vuit fixacions (implants) per tenir més estabilitat i es col·loca la pròtesi fixes sobre els implants dentals que permeten rehabilitar tota la boca amb noves dents.

L’ús d’aquesta tècnica quirúrgica moderna permet al pacient que ha patit una pèrdua dental, una recuperació plena de la funció masticatòria i de l’estètica bucal.


Tornar a l’inici

02. Què és l’osteointegració?

El procés d’osteointegració, es defineix com la unió mecànica ferma, directa, estable i duradora entre l’os maxil·lar viu i el cos d’un implant dental de titani, que esdevé sense interposició de teixit connectiu.

Perquè es produeixi l’osteointegració, cal realitzar una correcta tècnica quirúrgica, depenent l’èxit de la presència o absència de processos inflamatoris, del disseny de l’implant i del temps en el que l’implant es mantingui lliure de càrregues, que ha de ser al voltant de 4 a 6 mesos.

Actualment, les tècniques més avançades com els implants de càrrega immediata permeten proporcionar una pròtesi amb dents fixes sobre implants osteointegrats pocs dies o fins i tot a les hores de la seva col · locació.

Tornar a l’inici

03. Existeixen contraindicacions pels implants dentals?

Hi ha molt poques contraindicacions absolutes, entre les quals podem destacar malalties greus que influeixin en el metabolisme de l’os, infeccions específiques, tumors malignes que afectin l’os, o radioteràpia en grans dosis.

És important dir que els implants dentals no provoquen rebuig en l’organisme, comunament quan es parla de rebuig es refereix una no osteointegració de l’implant dental (s’estima normal un nivell de fracassos del 2% a 5% dels implants col·locats).

Quan un implant dental no s’osteointegra es pot tornar a col·locar un altre per substituir-lo.



Tornar a l’inici

04. La intervenció quirúrgica és llarga i complexa?

Es tracta d’una intervenció ambulatòria, això vol dir que el pacient es tracta a la nostra clínica dental.

La intervenció es porta a terme en la majoria dels casos mitjançant anestèsia local.

En intervencions de llarga durada (rehabilitacions completes, elevacions del si maxil·lar, regeneració òssia) es pot recórrer a la sedació endovenosa realitzada per un metge anestesista a la clínica dental.


Tornar a l’inici

05. Com és el període post-operatori?

Al contrari del que pugui semblar, en molts casos el postoperatori suposa menys molèsties i incomoditats que altres intervencions menors en Odontologia.

Un implant de vegades pot ocasionar molèsties a la geniva durant el procés de cicatrització de la ferida pel que es prescriuen analgèsics o antiinflamatoris segons el tipus d’intervenció.

És fonamental tenir una bona higiene durant aquest període per evitar sobreinfeccions de la geniva.

Normalment es prescriuen antibiòtics per seguretat.

En els alguns casos apareix freqüentment inflor durant els primers dies que acostuma a remetre espontàniament a les 72 hores, si bé no resulta dolorosa i permet fer vida normal.


Tornar a l’inici

06. Quant temps dura tot el tractament, des de la fixació de l’implant fins a la col·locació de la peça dental?

Les pròtesis es poden col·locar després de tres a sis mesos d’espera un cop realitzada la cirurgia.


Tornar a l’inici

07. Hi ha algun problema per a la col·locació de l’implant segons l’edat del pacient?

Els implants es poden col·locar en els joves un cop completat el desenvolupament, normalment a partir dels setze anys en les dones i divuit en els homes. En els adults no hi ha contraindicació per raó de l’edat.


Tornar a l’inici

08. Quines pròtesis o peces dentals es poden col·locar sobre els implants?

Bàsicament hi ha dues formes de rehabilitació protètica sobre implants:

La pròtesi fixes en zirconi o en metall-porcellana, que ens proporciona el major nivell d’estètica, comoditat i funció, i la pròtesi removible (de posar i treure), realitzada en resina i que suposa una opció més econòmica en ser un tractament menys sofisticat.
(sense dents) i que necessita més manteniments.

Per a això en clínica, l’odontòleg pren impressions i registres de mossegada que posteriorment enviarà al laboratori on el protèsic buida, o positiva, les impressions en guix, i confecciona sobre els models resultants les estructures de la pròtesi fixa amb cera.

Aquests encerats s’inclouran en revestiments especials resistents a altes temperatures, i es procedeix al colat en metall amb diferents aliatges. L’últim pas podria ser muntar la ceràmica sobre les estructures metàl·liques, depenent del tipus de pròtesi fixa a realitzar, ja que també hi ha la possibilitat de realitzar les corones i ponts en porcellana pura (sense metall) o sobre una base d’un material blanc anomenat alúmina o zirconi que en aquest últim cas s’utilitza la innovadora tecnologia de cadcam.

Tornar a l’inici

09. Com són els resultats? Són estètics?

Els implants correctament col·locats garanteixen uns resultats estètics en la majoria dels casos molt superiors a la dentadura original del pacient.

El pacient ha de tenir clar que no només aconseguirà una boca sana sinó a més un somriure estètica. Aquestes han de ser les seves exigències.

Tornar a l’inici

10. Existeix algun tipus de garantia per aquest tipus de tractament?

Uns implants ben col·locats i de mida proporcional a la càrrega que han de suportar (a major grandària major seguretat) són per a tota la vida.

Tornar a l’inici

11.Quines condicions es necessiten per l’èxit del tractament?

Les condicions fonamentals per garantir l’èxit són:

  1. La correcta planificació del cas concret
  2. Les mans i l’experiència del cirurgià (la mida de l’implant i la seva correcta col · locació)
  3. L’elaboració de la pròtesi tenint en compte les càrregues que ha de suportar i el correcte ajustament per evitar forces anòmales que suposin un sobreesforç dels implants.

Tornar a l’inici

12. Hi ha algun tipus de risc pel pacient?

Potser el risc més significatiu és la pèrdua de sensibilitat a la zona del llavi inferior quan durant la intervenció es toca o es secciona el nervi mentonià, aquesta pèrdua de sensibilitat pot ser temporal o permanent. Per aquest motiu cal ser especialment curós quan s’opera en aquesta zona perquè no ens val tocar el nervi amb un implant massa llarg però tampoc ens serveix un implant massa curt que no aguanti la càrrega a la qual serà sotmès.

D’altra banda és fonamental que els implants estiguin correctament col·locats des d’un principi, ja que una vegada que s’osteointegren queden “soldats” l’os i si fos necessari extreure’ls perdríem molt d’os maxil·lar, la qual cosa complicaria enormement una rehabilitació i per descomptat els resultats mai serien els mateixos.

Tornar a l’inici

13. Què succeeix quan el pacient té poca massa òssia a la zona a rehabilitar?

Avui en dia disposem de tècniques avançades per realitzar cirurgies en casos extrems. Es pot recórrer a elevacions del si maxil·lar i empelts que poden ser autòlegs (propis del pacient) o d’altres tipus, amb un percentatge d’èxits elevadíssim. Afortunadament són raríssims els casos en què un pacient que vol ser rehabilitat no ho pot ser. El camp de la regeneració òssia és sense cap dubte un dels principals avenços en la Implantologia dels últims anys.


Tornar a l’inici

14. Un pacient amb piorrea: com soluciona els implants?

Per als pacients amb piorrea els implants són “LA SOLUCIÓ”. Tradicionalment aquest tipus de pacients estaven ineludiblement abocats a perdre les seves dents. L’únic tractament que podíem oferir era una higiene escrupolosa i periòdiques visites a la consulta per realitzar tractaments periodontals. La perspectiva final sempre era la mateixa: la dentadura completa de posar i treure.

Ara els implants han revolucionat la forma de tractar aquests pacients, és importantíssim saber que els llargs tractaments periodontals no només són inútils sinó que són perjudicials perquè mentre es fa un esforç per conservar la peça natural no podem evitar que la malaltia segueixi el seu curs i anem perdent os. Cal saber tallar aquest procés abans que sigui massa tard. L’os és fonamental per a una bona rehabilitació i per a un resultat estètic. En els casos extrems és molt difícil aconseguir estètica.

Tornar a l’inici

15.Els implants són una solució duradora?

Potser és l’únic cas de la medicina en què el substitut artificial té una millor funcionalitat que l’òrgan original. Un implant que treballa correctament en la boca (perquè està col·locat en la posició idònia i suporta una càrrega axial i proporcional a la seva mida), té una durabilitat molt superior a la vida natural d’una dent.

Tornar a l’inici

16. Existeixen implants sense cirurgia?

Quan parlem d’implants sense cirurgia estem parlant de procediments de cirurgia a cegues guiada per ordinador. Tots aquests sistemes utilitzen una plantilla elaborada prèviament sobre la qual cal adaptar els implants i que ens permet col·locar sense haver d’obrir la geniva ni donar punts. Lògicament la intervenció és menys invasiva, però una mínima variació en la posició en boca de la plantilla podria donar problemes.

Tornar a l’inici

17. Es poden col·locar implants i dents al mateix dia?

Només és recomanable fer-ho en casos molt concrets i favorables. Tot i això la qualitat de la pròtesi que es pot oferir en aquests casos està molt condicionada pel factor temps. En aquests casos nosaltres oferim dents provisionals de resina que després seran substituïdes per les definitives de ceràmica de màxima estètica. Els tractaments en ceràmica no poden realitzar-se en el dia, només és possible fer pròtesis de resina predissenyades, per tant no personalitzada.

Tornar a l’inici

18.Què són els implants de càrrega immediata?

Aquells que hem comentat en la pregunta anterior, en què la pròtesi es col·loca el mateix dia de la cirurgia.

Tornar a l’inici

19. Implants de zirconi. Quins són els avantatges respecte als de titani?

El zirconi és un excel·lent material en el camp dental, té una màxima biocompatibilitat (la mateixa que el titani) i permet realitzar pròtesis d’una estètica insuperable. No obstant això el seu ús en l’àmbit quirúrgic en odontologia és recent i molt minoritari. Es pot dir que com a implant, és a dir dins de l’os, no aporta cap avantatge afegit respecte al titani. És una opció del professional.

Tornar a l’inici

BLANQUEJAMENTS DENTALS

20.Com funciona el blanquejament dental?

21.Quins tipus de blanquejadors hi ha?

22.Quant dura el tractament?

23.Funciona? Val per a tothom?

24.Té algun risc?

25.Quant dura? He de fer algun tipus de manteniment?

20.Com funciona el blanquejament dental?

Aquesta tècnica no consisteix en un blanquejament de la dent pròpiament dit, sinó en un aclariment, ja que no s’altera el color propi de la dent.

El color d’una dent ve determinat, des que naixem, per la tonalitat del nucli de la dent (dentina) i per la transparència i capacitat de refracció de la llum per l’esmalt.
El color del nucli no s’altera, però, amb el temps l’esmalt es tenyeix a causa de substàncies colorants com poden ser el tabac, els pintallavis, el cafè, el te, el tomàquet, pigments químics, begudes de cola, ús de determinats medicaments, etc.

En conseqüència, el blanquejament dental consisteix a eliminar de l’esmalt, per mitjà de substàncies químiques, totes aquelles partícules que alteren el seu color original.


Tornar a l’inici

21.Quin tipus de blanquejadors hi ha?

Bàsicament els blanquejadors utilitzats són 2: el peròxid d’hidrogen i el peròxid de carbamida, tots dos en concentració variable.
El peròxid d’hidrogen és més potent i eficaç, però resulta a vegades en un excés de sensibilitat a les dents després del tractament.

El primer d’ells sol emprar-se a concentracions entre 35 i 38% per realitzar blanquejaments d’1 o 2 sessions a la clínica dental.
En ser un agent tan potent, el tractament ha de dur-se a terme a la clínica per controlar el seu efecte i evitar riscos; el segon es dóna feina a concentracions entre un 2 i un 10% per a un tractament ambulatori (a casa).
El tractament a la clínica és eficaç a priori, però el seu efecte és poc durador, ja que la primera sensació d’aclariment es produeix a causa d’una deshidratació de la dent. Als pocs dies, la dent es torna a hidratar i recupera gairebé del tot seu estat original.
Per contra, el tractament ambulatori aconsegueix l’efecte més a poc a poc, però la seva acció pot prolongar-se en el temps durant anys.

El més efectiu és combinar tots dos tractaments i aplicar dosis de reforç cada 2 o 3 anys per mantenir el resultat.


Tornar a l’inici

22.Quant dura el tractament?

En una primera visita es realitzen unes rèpliques de la boca del pacient, a partir de les quals es confeccionaran uns motlles de plàstic transparents, que s’adaptaran a les dents i albergaran el gel blanquejador.
Un cop fets els motlles el blanquejament es realitza en 2 fases, una fase en la consulta i una altra a casa:

1ªFASE
En aquesta primera sessió es realitza un polit de la superfície de les dents per eliminar impureses. A continuació s’aplica un gel de peròxid d’hidrogen al 35% durant 30 minuts. Això produeix un aclariment inicial important.

2ª FASE
El mateix dia se li lliura al pacient el motlle de plàstic i una xeringa de gel de peròxid de carbamida (3-10%). A partir d’aquest moment el tractament continua a casa. El pacient ha d’aplicar el gel al motlle i col·locar-aquest últim a les dents. Es recomana portar unes 2 hores al dia durant 7-10 dies. En finalitzar el tractament es revista l’estat i el color de les dents, les amb fotografies i una guia de colors el resultat obtingut.
Es conclou amb un polit de les dents i una aplicació de fluor per reforçar l’esmalt.

 


Tornar a l’inici

23.Funciona? Val per a tothom?

L’eficàcia del tractament és proporcional al grau de tinció de les dents que han estat enfosquits al llarg dels anys per substàncies colorants.

El tractament resulta menys eficaç, i fins i tot inútil, en dents enfosquides per alteracions intrínseques, com ingesta de tetraciclines durant la infància, hipoplàsies congènites d’esmalt, etc.


Tornar a l’inicia

24.Té algun risc?

L’American Dental Association (ADA), després d’un rigorós seguiment de diversos anys, assenyalava que no existeixen efectes perjudicials ni per les dents ni per a la salut per l’ús, fins i tot prolongat, d’aquests gels blanquejadors.

Segons els experts, l’únic desavantatge que es pot presentar és sensibilitat a les genives durant els primers dies.


Tornar a l’inici

25.Quant dura? He de fer algun tipus de manteniment?

Quant a la durada de l’efecte blanquejador, depèn en gran mesura del tipus d’alimentació que segueixi el pacient després del tractament. Així, en una persona fumadora, que beu vi i pren cafè regularment, l’efecte del blanquejament es perdrà amb més rapidesa.
D’acord amb l’Associació Dental Americana (ADA), al cap de 5 anys, només un 20 per cent dels casos estudiats havien perdut lleugerament la tonalitat aconseguida.

Això no obstant, els primers dies després del tractament, cal seguir una “dieta blanca”, que consisteix a prendre aliments sense colorants, com llet, iogurts naturals, arròs, pasta, peix… i eliminar radicalment tots els que “tenyeixen” (cafè , begudes de cola, remolatxa, xocolata, tomàquet, pastanaga…). Un cop l’any convé fer un tractament de record per mantenir el resultat, és a dir, tornar a aplicar el gel al motlle durant 2 o 3 dies.


Tornar a l’inici

CARILLES

26.Què són les carilles? Per a què s’utilitzen?

27.Quins tipus de carilles hi ha?

28.Com es realitzen?

29.Qui és apte per dur carilles?

30.Té algun risc?

31.Quant dura?

26.Què són les carilles? Per a què s’utilitzen?

Es tracta de fines làmines de porcellana, d’aproximadament 0,3-1 mm. de gruix, que es col·loquen cobrint tota la superfície anterior de les dents. S’uneixen fortament a la dent per mitjà d’un adhesiu especial. La unió és tan forta que un cop col·locades no es poden retirar a menys que es trenqui la faceta.
S’empren fonamentalment per emmascarar anomalies del color de les dents que no poden tractar-se mitjançant el blanquejament convencional. També es fan servir per dissimular alteracions en la mida o forma dentals, per a la dent un aspecte més ideal.

Els seus principals avantatges són el poder d’adhesió, resistència a l’abrasió i gran sensació estètica. Pràcticament no cal reduir la dent per col·locar-les.
Un cop cimentades, el pacient pot menjar amb normalitat. Moltes personalitats de la vida pública i mitjans de comunicació fan ús d’aquesta tècnica per aconseguir un somriure atractiu.


Tornar a l’inici

27.Quins tipus de carilles hi ha?

1. Porcellana: Els seus principals avantatges són el poder d’adhesió, resistència a l’abrasió i gran sensació estètica. No es desgasten amb el temps, no perden la brillantor i mantenen intacte el seu color. Un cop cimentades, el pacient pot menjar amb normalitat.

Moltes personalitats de la vida pública i mitjans de comunicació fan ús d’aquesta tècnica per aconseguir un somriure atractiu. El seu principal inconvenient és que en ocasions cal reduir lleugerament l’esmalt. A més són més cares i requereixen com a mínim 2 sessions.

2. Composite: Es realitzen amb el material amb què es fan els empastaments. Amb el pas del temps es deterioren, perden la brillantor i s’enfosqueixen.
Tenen l’avantatge de ser més econòmiques i conservar íntegre l’esmalt. A més es realitzen en una sola sessió.


Tornar a l’inici

28.Com es realitzen?

És senzilla. La dent o les dents que vagin a rebre una faceta es rebaixen lleument en la seva part frontal, de l’ordre de 0,3-0,5 mm.
Després de la preparació es pren una mesura molt precisa amb silicona, la que s’enviarà al laboratori, on tècnics especialitzats confeccionaran la faceta mitjançant un modern sistema d’injecció o colat de la porcellana.

Acabada la carilla, es realitza la prova d’adaptació, i si aquesta és vàlida es procedeix a col·locar la faceta amb un adhesiu especial. El procés en la seva totalitat dura uns pocs dies.



Tornar a l’inici
29.Qui és apte per dur carilles?

No tots els pacients són subsidiaris d’un tractament amb facetes de porcellana. Els casos de apinyaments severs o defectes en la relació de les arcades dentals poden contraindicar aquest tractament.
Tampoc és recomanable en pacients amb bruxisme (que “grinyolen” les dents).
En qualsevol cas sempre és l’odontòleg qui ha de determinar per mitjà d’un examen clínic si el pacient podrà o no fer ús de les facetes.
No obstant això, hi ha l’alternativa de les corones completes de porcellana.


Tornar a l’inici

30.Té algun risc?

Gairebé no presenta inconvenients, excepte els propis de la tècnica de preparació i col·locació, els quals concerneixen a l’odontòleg.
Si la carilla s’adapta malament, senzillament es torna a fer una altra nova.

Un cop col·locades, el pacient s’oblida que les porta i pot menjar i parlar amb normalitat, tractant d’evitar sempre el mossegar coses excessivament dures amb les dents tractats.


Tornar a l’inici

31.Quant dura?

Depèn dels hàbits del pacient.
La seva durada mitjana és d’uns 12 anys.
A vegades, quan el pacient pateix un impacte fort a la boca o mossega alguna cosa dura, alguna faceta es pot fracturar o descimentar.

En cas de descimentació, si la faceta està intacta, es torna a adherir. Si s’ha trencat, senzillament es torna a fer una altra en pocs dies. Mentre es confecciona la nova faceta, es col·loca una altra faceta provisional de composite.


Tornar a l’inici

BRUXISME

32.Què és el bruxisme?

33.Com es detecta si es pateix bruxisme?

34.Quines són les causes?

35.Quins problemes comporta el bruxisme?

36.Com es pot tractar i /o alleujar?

32.Què és el bruxisme?

El bruxisme és un hàbit que incita a serrar o relliscar les dents per descarregar tensió de forma inconscient, fins i tot mentre dormim.

Si al despertar nota cert dolor en els músculs facials o lleugeres molèsties al cap i al coll pot ser que pateixi bruxisme.
Es tracta d’un hàbit inconscient, que és difícil de controlar sense ajuda. Pot provocar danys importants en la nostra dentadura: desgast, dolor dental, destrucció de l’os, problemes de l’articulació temporomandibular (artrosi), fractures de l’esmalt, fissures verticals i pèrdua de peces dentals.
L’articulació temporomandibular és l’articulació que uneix la mandíbula amb el crani.

El problema es manifesta amb l’aparició d’espetecs, dolor i, de vegades, el bloqueig de la mandíbula.


Tornar a l’inici

33.Com es detecta si es pateix bruxisme?

Visitant al dentista, que examinarà la seva articulació temporomandibular, l’estat dels seus músculs facials i de les peces dentals.


Volver Arriba

34.Quines són les causes?

El bruxisme està gairebé sempre lligat amb situacions d’estrès, ansietat, nervis o petites frustracions quotidianes.

Aquesta alteració funcional comporta tot un seguit de conseqüències, com el desgast de les dents anteriors i dels queixals.
A causa d’aquest desgast hi ha pacients que relaten que en despertar-se al matí senten una sensació de sorra a la boca; són les seves pròpies dents desgastades.

Tornar a l’inici

35.Quins problemes comporta el bruxisme?

Problemes associats

  1. Totes les alteracions en l’estructura de la dent, com la pèrdua de capes d’esmalt fan que els elements dentals siguin més sensibles als canvis de temperatura, àcids, etc …
  2. Fa que les dents siguin més propenses a tenir càries.
  3. Crea zones retentives on es queden les restes de menjar.
  4. Possible pèrdua del nervi per desgast de la superfície dental.
  5. Contractures i dolors musculars de cap i coll, alteracions en l’articulació temporomandibular (la que s’encarrega d’unir la nostra mandíbula amb el crani).
  6. Afavoreix l’aparició de la piorrea o periodontitis.


Tornar a l’inici

36.Com es pot tractar i/o alleujar?

S’ha d’evitar l’hàbit de mastegar xiclet, doncs empitjora la situació.

Es pot alleujar amb l’ús d’una fèrula relaxant per dormir, que és un aparell removible d’acrílic, que el seu dentista dissenya a mida de les dents superiors i s’ajusta a una posició articular fisiològica.

Les dents oposades colpegen el plàstic crea una mossegada molt confortable i atraumàtica.

D’aquesta manera les dents queden fixos i protegits del frec d’uns contra els altres..

Tornar a l’inici

PERIODONTITIS

37.Què són les malalties periodontals?

38.Quins són els signes i estadis de la malaltia periodontal?

39.Què passa si no es tracta la malaltia periodontal?

40.Quines són les causes de les malalties periodontals?

41.Són les malalties periodontals molt freqüents?

42.Des que n’apareixen els signes fins que es perd la dent passa molt de temps?

43.La malaltia periodontal pot afectar l’estat general del pacient? Passa molt de temps?

44.Existeix una solució?

45.Com puc prevenir la piorrea?

37.Què són les malalties periodontals?

Les malalties periodontals són un conjunt de malalties que afecten els teixits (periodonci) que envolten i subjecten les dents als maxil·lars.

Són malalties de naturalesa inflamatòria i de causa infecciosa (causades per bacteris) que depenent del seu grau d’afectació les denominem gingivitis, quan el procés inflamatori només afecta al periodonci superficial (la geniva) i no estan afectats els teixits que subjecten la dent.

Quan el procés inflamatori afecta als teixits periodontals profunds, es produeix destrucció de l’os i lligament periodontal que són els teixits que suporten i subjecten les dents.
A aquest grau d’afectació l’anomenem periodontitis.

Hi ha diverses fases de la periodontitis des de les fases inicials a les més avançades.
Si la periodontitis no es tracta evoluciona destruint tot el suport de la dent i amb això l’allotjament i perduda del mateix.

Per tal motiu és important detectar la periodontitis i tractar-la en els seus estadis més inicials.


Tornar a l’inici

38.Quins són els signes i estadis de la malaltia periodontal?

Hi ha una sèrie de símptomes que permeten reconèixer aquesta afecció en qualsevol dels seus estadi:

  1. Gingivitis: Qualsevol afectació periodontal comença a la geniva. Aquesta passa de color rosat a vermell intens, augmenta lleugerament de mida, fa una mica i sagna al raspallar-se les dents.
  2. Periodontitis inicial: La geniva es retreu, és a dir, les dents semblen més llargues. Es poden apreciar grans dipòsits de tosca a les dents, sobretot a la part frontal inferior.
  3. Periodontitis moderada: Existeix una lleugera mobilitat de les dents. De vegades les dents es desplacen i es creen espais entre ells. Les genives apareixen envermellides i sagnen amb facilitat. L’halitosi (mal alè) i mal gust de boca són característics. En ocasions les begudes o aliments molt freds o molt calents produeixen dolor.
  4. Periodontitis avançada: Tots els símptomes anteriors s’acreixen. Les dents es mouen en excés fins que s’acaben per caure. La geniva sagna abundantment i fa mal, el que impedeix al pacient raspallar-se correctament les dents, fet que agreuja encara més el problema.


Tornar a l’inici

39.Què passa si no es tracta la malaltia periodontal?

>

La gingivitis a més de produir inflamació de la geniva i sagnat, sobretot al raspallar, en alguns individus evoluciona a periodontitis, provocar la destrucció de l’os que suporta les dents en els maxil·lars provoca mobilitat i separació de les dents.
Amb el temps les dents s’acabaran perdent-se, bé per la necessitat d’extreure’ls causa de la seva inestabilitat o bé per caure pràcticament sols.

Tornar a l’inici

40.Quines són les causes de les malalties periodontals?

Es deu al fet uns bacteris que tots tenim a la boca, al voltant de les dents, i que si no eliminem correctament, guanyen accés a l’espai entre la dent i la geniva i poden colonitzar i augmenten en nombre i provocant la reacció inflamatòria i destructiva que defineix a aquestes malalties.

Els bacteris per si mateixes no són capaços de provocar les conseqüències d’aquestes malalties, sinó que necessiten d’un individu susceptible (predisposició genètica) i un medi ambient adequat (factors com tabac i estrès són factors de risc molt importants en la colonització d’aquests bacteris).


Tornar a l’inici

41.Són les malalties periodontals molt freqüents?

La gingivitis és una de les malalties més freqüents de l’ésser humà, sent molt freqüent en totes les edats (en joves 75% de 20 a 25 anys).

Una part de les gingivitis, encara en absència de tractament, no progressen a la destrucció dels teixits periodontals de suport dentari (periodontitis).

La periodontitis és molt rara en joves i adolescents (aproximadament 1 cas / 10.000). No obstant això la seva freqüència augmenta amb l’edat. La periodontitis afecta aproximadament a 80% de la població adulta amb més de 35 anys.

Per tant, és una malaltia relativament freqüent en adults i la seva freqüència augmenta clarament amb l’edat.

Tornar a l’inici

42.Des que n’apareixen els signes fins que es perd la dent, passa molt de temps?

Depèn, uns pacients evolucionen ràpid i altres lentament.
Els d’evolució ràpida acostumen a ser joves i poden perdre les dents en 5 anys.

En altres casos l’evolució pot ser més lenta, però si no es tracten adequadament Pot arribar a perdre les dents.

Tornar a l’inici

43.La malaltia periodontal pot afectar l’estat general del pacient?
Passa molt de temps?

Si el pacient està en bon estat de salut, normalment no s’afecta el seu estat general, per ser una infecció localitzada exclusivament a la boca.
No obstant això, pot afectar molt negativament en casos de pacients amb malalties sistèmiques cròniques com ara diabetis, malalties cardíaques, circulatòries, etc.

Igualment, aquesta demostrada una clara associació entre periodontitis i risc d’infart de miocardi i risc de nens prematurs i de baix pes en dones embarassades.

Aquestes infeccions també poden representar un greu risc a pacients immunodeprimits (pacients amb defenses baixes, tal com passa en pacients en tractament de càncer, pacients amb SIDA, etc.).

Tornar a l’inici

44.Existeix una solució?

En els estats inicials pot corregir-se. Però tendeix a ser un quadre crònic. Això vol dir que quan l’estat de la malaltia és avançat i s’ha perdut molt suport ossi, el màxim que es pot fer és aturar la progressió de la malaltia perquè no vagi a més.

L’os perdut és difícil de recuperar. No obstant això hi ha tècniques regeneratives que de vegades donen molt bon resultat.

És el dentista qui ha de valorar si el pacient és susceptible d’aquest tipus de tractament.
El tractament bàsic consisteix a eliminar la infecció existent netejant a fons tota la boca, amb anestèsia local. Si l’estat és molt avançat o es requereix regeneració, cal una petita intervenció quirúrgica, també amb anestèsia local.

El tractament pot complementar-se amb l’ús d’antibiòtics..

El pacient ha de ser conscient del seu problema i assumir que, després del tractament inicial, almenys un cop l’any ha d’acudir al dentista a realitzar-se neteges de manteniment, durant la resta de la seva vida.
La higiene oral és fonamental per tractar aquest tipus de problemes. Només d’aquesta manera s’aconsegueix una teràpia eficaç.

El tractament bàsic consisteix en la neteja exhaustiva de les genives per mitjà d’un aparell d’ultrasons, curetes (instruments d’escombrat) i polidors. Tot això va encaminat a eliminar tota la placa bacteriana causant del problema. El pacient és capaç de netejar-se la part de les dents exposada a la boca, però no pot accedir a la part de la dent que es troba per sota de la geniva. Aquesta tasca és la que realitzarà l’odontòleg, de manera que després de la neteja, la inflació disminueix i la geniva torna a adherir a la dent formant una barrera perquè no passin els bacteris.
El tractament bàsic es realitza per parts. La boca es divideix en 4 quadrants, cadascun dels quals es tracta en diferents sessions. Cada sessió de neteja es realitza sota anestèsia local, de manera que no fa mal. La seva durada és d’uns 45-60 min. En acabar la sessió i remetre l’efecte anestèsic, el pacient refereix molt poques molèsties, i en 3 o 4 dies l’estat de les genives millora sorprenentment.
A partir d’aquest moment serà el pacient qui hagi de mantenir la salut de les seves genives i acudir a revisions periòdiques cada 4 o 6 mesos.

El tractament regeneratiu, en casos greus, quan l’afectació és molt acusada i s’ha prolongat en el temps, el pacient ha experimentat una pèrdua considerable d’os. En aquests casos, abans de qualsevol tractament restaurador, cal reposar en la mesura que sigui possible les estructures perdudes. Per a això es fa ús de diversos biomaterials: membranes, amelogenina, os, etc.
Tot això es combina de manera eficaç per restituir l’anatomia perduda.

Tornar a l’inici

45.Com puc prevenir la piorrea?

Combatent la placa dental i prevenir malalties de les dents i les genives.

  1. Fil Dental:
    Utilitza el fil dental per remoure els gèrmens i partícules de menjar entre les dents. Esbandida.

Forma de sostenir el fil dental.
Per treure la placa entre les dents superiors utilitzeu el fil movent-lo de dalt a baix.
Per treure la placa entre les dents inferiors utilitzeu el fil movent-lo de dalt a baix.

* Nota! Introduïu el fil entre les dents suaument. No ho ‘meta de cop’, això podria ferir les genives.

  • Raspall de Dents: Utilitza qualsevol mètode de raspallar les dents que li sigui més còmode, però no els fregueu amb força d’un costat a un altre. Petits moviments circulars i moviments curts d’un a un altre costat és el millor. Esbandida.
    Per prevenir les càries, el que es posa en el raspall és l’important. Utilitza una pasta dental amb fluorur. El fluorur protegeix les dents contra les càries.

Tornar a l’inici

HALITOSI

46.Què és l’halitosi?

47.Com puc notar si tinc halitosi?

48.Com ho soluciono?
linia

46.Què és l’halitosi?

El mal alè o halitosi és un problema comú que ha afectat la humanitat des de temps remots.

En la majoria dels casos aquests mals olors s’originen per bacteris de la mateixa cavitat oral. Sol afectar a persones que pateixen alguna forma de malaltia periodontal, càries, restauracions dentals defectuoses, empaquetament alimentari o altres patologies.

En les persones sanes aquestes males olors provenen de la part dorsal de la llengua on és difícil accedir amb el raspall per renovar la superfície lingual en la seva composició bacteriana.


Tornar a l’inici

47.Com puc notar si tinc halitosi?

Com que no som capaços de notar el nostre propi mal alè, moltes persones no són conscients del seu problema.
Si algú pateix halitosi, el recomanable és que alguna persona propera li comenti el seu problema perquè rebi tractament com més aviat millor.


Tornar a l’inici

48.Com ho soluciono?

S’han utilitzat rentades de diverses classes per a combatre-la, però mentre no es pugui controlar la causa, aquestes només seran accions pal·liatives, com l’ús de xiclets o caramels.

L’únic tractament efectiu per al mal alè és eliminar els bacteris responsables. S’han de tractar la malaltia periodontal i les càries existents i instaurar una correcta mesures higièniques.


Tornar a l’inici

ENDODÒNCIA

49.Què és l’endodòncia?

50.Per a què es fa una endodòncia?

51.Com detecto la necessitat de fer-me una endodòncia?

52.Com es fa una endodòncia?

49.Què és l’endodòncia?

L’endodòncia és un tractament que consisteix a eliminar el teixit pulpar de la peça dental i substituir-lo per un farciment inorgànic per garantir l’hermeticitat interna de la peça.


Tornar a l’inici

50.Per a què es fa una endodòncia?

  1. Neteja del sistema de conductes radiculars: bacteris, teixit necròtic, etc. per tal de deixar el conducte el més asèptic possible. Mai s’aconseguirà que sigui totalment estèril ja que tractem només el conducte principal de cada arrel i no els nombrosos conductes accessoris.
  2. Una correcta obturació amb forma i mida adequades: Es dóna forma cònica de la corona al àpex de la dent. Es crea un límit oclusal perquè es quedi just a la longitud de treball, això és que el farcit estigui ajustat a la longitud de l’arrel i, finalment, caldrà respectar la morfologia original del conducte.
  3. Aconseguir el segellat apical i de la resta del conducte: per aïllar-lo de la resta de l’organisme.
  4. Aconseguir un tancament biològic: els cementoblasts del monyó periodontal produiran ciment que tanca l’àpex, aconseguint l’èxit de l’endodòncia.


Tornar a l’inici

51.Com detecto la necessitat de fer-me una endodòncia?

La polpa conté vasos sanguinis i nervis. I pot infectar-se per una càries profunda o per una malaltia periodontal.

Cal estar alerta quan una peça dental comença a canviar de color o hi ha dolor en menjar.
També pot ser un senyal d’alarma sentir molèsties en prendre una beguda freda o alguna infusió molt calenta.

L’odontòleg podrà en la majoria de les vegades, salvar la dent danyat.


Tornar a l’inici

52.Com es fa una endodòncia?

Fases:

  1. Diagnòstic
  2. Anestèsia
  3. Obertura
  4. Aïllament
  5. Conductometria
  6. Instrumentació
  7. Obturació
  8. Control

Després d’anestesiar la dent malalt, es realitza una petita obertura per deixar exposat el canal radicular i la polpa malalta.

Es remou el teixit i s’eixampla el canal radicular amb instruments adequats. es realitzen irrigacions per eliminar la infecció.
Finalment es segella i s’obtura tot el canal radicular.

Aquí queda conclòs el tractament d’endodòncia, però la dent necessita ser restaurat pel que fa a la seva funció i aparença; pot requerir d’una obturació estètica, reconstrucció o corona (sobretot en molars).


Tornar a l’inici

CÀNCER DE BOCA

53.És molt freqüent el càncer de boca?

54.Com es pot detectar a temps?

55.Quin és el seu tractament?

53.És molt freqüent el càncer de boca?

El càncer de boca és un terme general en medicina per a qualsevol creixement maligne localitzat a la boca.

Pot aparèixer com una lesió primària del mateix teixit de la cavitat oral, o per metàstasi d’un lloc d’origen distant, o bé per extensió d’estructures anatòmiques veïnes, com ara la cavitat nasal o el si maxil·lar. El càncer que apareix a la cavitat bucal pot tenir diverses varietats.

La forma més comuna de càncer a la boca és el carcinoma de cèl·lules escamoses, originat en els teixits que delimiten la boca i els llavis.

El càncer de boca en general està localitzat en el teixit dels llavis o de la llengua, encara que pot aparèixer en el pis de la boca, el revestiment de les galtes, les genives o al paladar o sostre de la boca. Sota un microscopi, la majoria dels càncers que es desenvolupen a la boca, tenen característiques similars i són cridades conjuntament com carcinoma de cèl·lules escamoses.

Són de naturalesa maligna i tendeixen a escampar-se amb gran rapidesa.


Tornar a l’inici

54.Com es pot detectar a temps?

Algunes formes de càncer a la boca comencen com una leucoplàsia, és a dir, lesions blanquinoses, o lesions enrogides (eritroplàsia) que no s’alleugen i que han estat presents per més de 14 dies.
Les lesions o úlceres poden aparèixer:

  1. En la llengua, llavi o qualsevol altra àrea de la boca.
    Usualment de mida petita de color pàl·lid encara que poden ser fosques o descolorides, inicialment dolor amb una sensació cremor o de dolor en estadis avançats.
  2. Altres símptomes que es poden veure associats amb aquesta malaltia, inclouen:
    – Problemes inusuals en la llengua
    – Dificultat per empassar.
    – Dolor i parestèsia, característicament com a signes tardans.


Tornar a l’inici

55. Quin és el seu tractament?

Usualment es recomana l’excisió del tumor, si és de mida petita i si la cirurgia tindrà un resultat funcional satisfactori.

La teràpia amb radiació s’usa amb freqüència en conjunt amb la cirurgia, o com un tractament radical definitiu, especialment si el tumor és inoperable.

A causa de la naturalesa vital de les estructures del cap i coll, les operacions de tumors de major grandària pot ser tècnicament exhaustiu. La cirurgia de reconstrucció pot ser requerida per completar els resultats funcionals i cosmètics compromesos per raó d’una teràpia invasiva.

Generalment inclouen trasplantaments d’os, i de pell, generalment de l’avantbraç, per ajudar a reconstruir les estructures remogudes durant la remoció del càncer.

Els índexs de supervivència del càncer oral depenen del lloc precís i l’estadi del càncer per al moment del diagnòstic.

Generalment la supervivència se situa prop dels 5 anys quan es consideren tots els estadis de diagnòstic inicials.

La supervivència de l’estadi 1 s’acosta al 90%, per la qual es mereix un èmfasi en la detecció primerenca per millorar els pronòstics de vida del pacient.


Tornar a l’inici

CARIES

56.Què és la càries dental?

57.Per què es produeix?

58.A quina edat és més freqüent?

59.Com es diagnostica?

60.Quin és el tractament?

61.Com puc prevenir-la?

56.Què és la càries dental?

La càries és una malaltia destructiva de les estructures de la dent i és també una de les malalties més freqüents de l’espècie humana.


Tornar a l’inici

57.Per què es produeix?

En el desenvolupament de la càries influeixen tres factors de risc:

  1. Els sucres de la dieta.
  2. Els bacteris de la boca.
  3. L’existència de dents susceptibles o predisposades.

A més, es necessita la col·laboració d’un quart factor, el temps, que és indispensable perquè els altres factors actuïn.


Tornar a l’inici

58.A quina edat és més freqüent?

Com dèiem, perquè es desenvolupi la càries es necessita el factor temps, de manera que com més gran sigui el nen, més probabilitats tindrà de presentar càries.

Tanmateix, en la dentició temporal o de llet, pot desenvolupar-se un tipus de càries particularment extensa, que afecta pràcticament a tots els incisius (o ignorants) i que sol presentar-se en nens alimentats durant molt de temps amb biberó o bé per l’ús de xumets mullats en mel o sucre.


Tornar a l’inici

59.Com es diagnostica?

Inicialment, la lesió es manifesta com un canvi de color (fosc o blanquinós) en l’esmalt de la dent.

Quan la lesió progressa, apareix pèrdua de substància i se soscava l’esmalt, la qual cosa dóna un aspecte de taca grisenca.

Finalment, l’esmalt es trenca i la lesió es fa fàcilment detectable.

Quan la càries afecta només a l’esmalt, no produeix dolor. Si la lesió avança i arriba al teixit interior de la dent, és quan apareix el dolor, que de vegades és intens i es desencadena en prendre begudes fredes o calentes.

A mesura que la infecció progressa, es produeix el pas als teixits tous que envolten la dent, apareixent el flegmó que buscarà sortida cap a l’exterior a través de la geniva.


Tornar a l’inici

60.Quin és el seu tractament?

El tractament ha de ser aplicat per l’odontòleg o l’estomatòleg i es basa en tres punts bàsics:

  1. El control de la infecció.
  2. La remineralització dels teixits.
  3. El tractament de les complicacions.


Tornar a l’inici

61.Com puc prevenir-la?

Hem vist com en el desenvolupament de la càries hi influeixen diversos factors. Alguns d’ells no es poden modificar (com la susceptibilitat individual), però altres sí es pot actuar. Hi ha diverses mesures preventives que tractarem d’exposar.
En qualsevol cas, convé tenir present que el millor tractament és la prevenció, i que aquesta ha de començar a aplicar-se des dels primers mesos de vida dels nens.

  1. Mesures dietètiques. Tenen com a missió disminuir la matèria primera (sucres) sobre la qual actuen els bacteris. Les mesures a aplicar inclouen:
    -Disminuir la freqüència d’exposició a sucres, en lloc de reduir la quantitat total dels mateixos.
    -Evitar Aliments que s’enganxin a les dents (xiclets, caramels tous, etc.), per la seva permanència perllongada en les superfícies masticatòries.
    -Evitar L’ús de sacarosa. Utilitzar, en el seu lloc, xilitol i sorbitol que desenvolupen una flora bacteriana amb menor capacitat de produir càries.
    -En Els lactants, evitar el contacte prolongat de les dents amb la tetina dels biberons (no més de 15-20 minuts per presa). Evitar biberons nocturns o a la migdiada.
    -No Endolcir xumets amb mel o amb sucre i no oferir sucs de fruites en biberó.
    – Promoure la ingesta d’aliments rics en fibra (poma, pastanagues, etc.).
  2. Higiene dental. Els pares han d’assumir la responsabilitat de la higiene bucal fins que el nen adquireixi prou destresa.
    Es faran servir dues tècniques:
    -Raspallat dental. S’ha d’iniciar tan aviat com apareguin les primeres dents. S’utilitzarà un raspall dental apropiat per a nens i se seguirà una tècnica correcta. No és recomanable emprar pasta dental fluorada en menors de 5-6 anys, per la tendència a empassar que tenen els nens a aquestes edats.
    -Fil dental. És útil per eliminar la placa interdental.
  3. Fluoració. És la mesura més eficaç en la lluita contra la càries. El fluor s’emmagatzema a les dents des d’abans de la seva erupció i augmenta la resistència de l’esmalt, remineralitza les lesions incipients i contraresta l’acció dels microorganismes responsables de la càries.
    El fluor s’administra de dues formes: -Via general:
    – Fluoració de l’aigua de consum. És el mètode més eficaç, barat i innocu. Produeix una disminució de la incidència de càries de fins al 50%. És el que recomana l’OMS.
    – Suplementació individual. És segon millor mètode, després de la fluoració de l’aigua de consum. Les dosis que s’han d’emprar depenen del fluor de l’aigua potable i de l’edat de cada nen. Els suplements es recomanen des dels 0-6 mesos d’edat fins als 13-16 anys.
    – Via local: el fluor local o tòpic és compatible amb suplements fluorats a partir dels 5-6 anys d’edat. A més dels dentifricis fluorats, es disposa d’col·lutoris per a ús diari o setmanal. Atès que hi ha múltiples formes d’administrar fluor als nens, és convenient consultar amb el pediatre quina ha de ser la millor opció per a cada nen.
  4. Resines i segellats. Aplicades per professionals, són la mesura més eficaç per evitar les càries de foses i fissures de les superfícies d’oclusió. Aquí podem incloure també les fluoracions aplicades a les consultes d’odontòlegs i estomatòlegs.


Tornar a l’inici

ODONTOPEDIATRIA

62.Què és l’odontopediatria?

63.Quines diferències hi ha amb l’odontologia general?

64.Quins materials es fan servir en l’odontopediatria?
linia

62.Què és l’odontopediatria?

L’odontopediatria és la branca de l’odontologia encarregada de tractar als nens.
L’odontopediatra serà, per tant, l’encarregat d’explorar i tractar al pacient. També s’encarrega de detectar possibles anomalies en la posició dels maxil·lars o dents per a remetre a l’ortodoncista, especialista en ortodòncia, i de fer un tractament restaurador en cas de necessitar-ho.

El tractament restaurador principalment es compon de tractar els traumatismes, usar segelladors, que consisteix en obturar lleument els solcs i fissures de les peces dentals gairebé sense treure material dental per evitar possibles càries, i en tractar les càries produïdes i les seves conseqüències.



Tornar a l’inici

63.Quines diferències hi ha amb l’odontologia general?

La principal diferència entre l’odontologia habitual i l’odontopediatria en el tractament de càries és la presència de les dents temporals o de llet en els nens la qual cosa fa que el tractament canviï, de manera que les lesions ocorregudes en la dentició temporal es tractaran d’una manera menys conservadora i més agressiva que les ocorregudes en les dents permanents, per evitar que, en el pitjor dels casos, es pogués donar un tractament insuficient a una dent temporal que després repercutiria en el seu successor la dent permanent.



Tornar a l’inici

64.Quins materials es fan servir en l’odontopediatria?

  1. Selladors per frenar la càries: Són resines que s’apliquen sobre les cares masticatòries de les dents.
    Disminueixen la probabilitat de patir càries a les dents sobre els quals es col·loquen.
    Actuen com a barreres de protecció, eviten que les restes d’aliments s’allotgin en els relleus de les dents. Converteixen les cares masticatòries de les peces dentals en superfícies llises i fàcils de netejar
    Solen aplicar-se en nens de 6 a 7 anys, quan les dents definitives comencen a sortir.
    Tot i que el segellador facilita la neteja, no s’ha de descuidar el raspallat, si no s’efectua una correcta higiene pot sorgir una càries prop del segellador.
    La col·locació dels segelladors no danya l’esmalt, no requereix anestèsia, el dentista raspalla la peça i la pinzella amb una crema, que endureix a l’aplicar-li una llum especial.
    Els segelladors duren força temps, però és necessari el control periòdic del dentista per controlar el seu estat.
  2. Bases i folres cavitaris: Per a la base o el fons de la cavitat es fan servir hidròxid de calci, òxid de zinc eugenol que és una substància antibacteriana que forma dentina secundària, ionòmer de vidre que allibera fluor i, abans s’usava, ciment policarboxilat i fosfat de zinc que ja no s’utilitzen per ser molt tòxics.
    La base cavitària ocuparà desenes de mil·límetres de la cavitat total realitzada.
  3. Materials temporals: Són materials utilitzats durant un temps limitat fins que el material permanent està disponible.
    Són: ionómeros, amalgama de plata, ciment de fosfat de zinc i òxid de zinc eugenol.
  4. Materials definitius: són els materials que farem servir en les obturacions definitives.
  5. L’amalgama de plata: L’únic que podem fer servir en condicions inadequades com pot ser una dent difícil o dificultat per aïllar-ho.
  6. El fluor: té cura d’esmalt



Volver Arriba

ORTODÒNCIA

65.Què és l’ortodòncia?

66.Per a què es fa servir?

67.Els tractaments d’ortodòncia són dolorosos?

68.Podré portar una vida normal?

69.Els resultats del tractament són estables?

70.Quines són les causes d’aquestes alteracions?

71.En qui es fa servir? És possible en adults?

72.A quina edat es pot iniciar un tractament?

73.Quines serien les conseqüències si no es rep tractament?

74.Quins mitjans es fan servir?

65.Què és l’ortodòncia?

L’ortodòncia és una branca de l’odontologia, que s’especialitza en el diagnòstic, prevenció, i tractament de les irregularitats dentofacials o mal oclusió (mala mossegada).

Persegueix la perfecta col·locació de les dents, amb els seus beneficis estètics i de salut, així com la coordinació correcta dels maxil·lars, aconseguint una harmonia facial.

Dents sanes que funcionen bé, i una cara equilibrada que agrada a qui la contempla, repercuteixen en l’autoestima del pacient, i en la seva acceptació social.



Tornar a l’inici

66.Per a què es fa servir?

Per corregir una mala correspondència entre l’arcada dentària inferior amb la superior i / o un anòmal alineament de les dents.

Els casos més freqüents que necessiten tractament d’ortodòncia són:

  1. Dents apinyades o superposats
  2. Sobremossegades o submossegades
  3. Mossegades oberta (tanquen dents posteriors però no els anteriors)
  4. Molt o poc espai entre dents
  5. Dents de més o absents

És una tècnica que cada vegada s’utilitza més, donat l’actual interès per la promoció de la salut dels nostres fills.

Cada vegada és sol·licitada a edats més primerenques.



Tornar a l’inici

67.Els tractaments d’ortodòncia són dolorosos?

Les forces aplicades per moure les dents són molt suaus, de manera que passats els primers dies no notarà res en especial.



Tornar a l’inici

68.Podré portar una vida normal?

Si totalment. Els aparells d’ortodòncia no interferiran en les seves activitats habituals.

S’han de seguir algunes recomanacions a l’hora de dinar o de raspallar-se les dents.

No canviaran la seva forma de parlar, i poden mantenir la seva activitat professional i les seves relacions socials sense cap interferència.


Tornar a l’inici

69.Els resultats del tractament són estables?

Tots els tractaments requereixen d’un manteniment adequat.
Amb ajuda de retenidors linguals fixos o retenidors removibles, els resultats obtinguts podran ser estables, sent una inversió per a tota la vida.



Tornar a l’inici

70.Quines són les causes d’aquestes alteracions?

Poden ser causades per:

  1. Mals hàbits (xuclar-se el dit, deglució amb interposició de la llengua, etc.).
  2. Respiració bucal (per hipertròfia de adenoides -vegetacions-, etc.).
  3. Erupció dentaria ectòpica (una dent situat en un lloc diferent del que li pertoca).
  4. Agenèsia dentària (és la manca d’un o diversos dents).
  5. Dent supernumerària (nombre de dents del que és habitual).
  6. Displàsies esquelètiques craniofacials (alteracions congènites dels ossos de la cara i el cap).
  7. Problemes d’espai (quan l’os maxil·lar és encara infantil i les dents són definitives, que són més grans i estan en major nombre).



Tornar a l’inici

71.En qui es fa servir? És possible en adults?

S’empra en nens i adolescents perquè estan en ple creixement de l’esquelet i amb recanvi dentari, podent per això actuar sobre les dues estructures.

Un cop acabat el creixement, només es pot actuar sobre les dents. En les dones es considera la fi del creixement craniofacial els quinze anys i en els homes als dinou anys.

Tot i que es pot emprar a qualsevol edat, l’ortodòncia és capaç de corregir la mala posició de les dents per aconseguir una boca saludable.
Un bonic somriure il·lumina el rostre i els fa més atractiu.

L’os dels maxil·lars, encara que sigui molt dur, és també molt flexible. El procés biològic implicat en el moviment dental és el mateix a qualsevol edat, de manera que les dents es poden moure tant als 20 com als 60 anys.

No es tracta únicament de coqueteria, també és qüestió de salut.
Una malposició de les dents pot afavorir l’aparició d’altres problemes com càries, malaltia periodontal (genives) o problemes articulars.

L’espectacular millora estètica dels aparells fixos d’ortodòncia (bràquets) permet que avui en dia, els adults de qualsevol edat, descontents amb l’aparença i / o el funcionament de la seva boca (dents amuntegats, espais entre les dents, dents sortides, etc. .) deixin de sentir-se limitats i acceptin amb normalitat l’ortodòncia.

Els bràquets de ceràmica, semblants a l’esmalt de les dents i sense metall visible, passen gairebé desapercebuts per a les altres persones, i satisfan a la majoria dels adults.



Tornar a l’inici

72.A quina edat es pot iniciar un tractament?

És difícil establir a quina edat un nen necessita tractament d’ortodòncia.

Si tenim en compte que els nens entre 7 i 12 anys estan en període de canviar dents (exfoliació de dent temporal o de llet per a l’arribada del permanent o definitiu), és recomanable una avaluació clínica i radiogràfica al voltant dels 7 anys per començar a observar i controlar el correcte creixement dentofacial durant aquest període.

A vegades, quan hi ha problemes evidents pot ser recomanable visitar els nens abans dels 7 anys per poder realitzar un tractament precoç
Així doncs, en alguns pacients s’intervindrà aviat precoç – i sovint s’obtenen resultats inassolibles només amb ortodòncia un cop acabat el creixement esquelètic, mentre que en altres, encara que el problema sigui manifest, recomanarem esperar revisant periòdicament als nens mentre erupcionen les dents i es desenvolupen els ossos de la cara.

En adults es pot iniciar el tractament a qualsevol edat.



Tornar a l’inici

73.¿Quines serien les conseqüències si no es rep tractament?

És difícil valorar exactament els problemes a futur, però normalment les alteracions que tingui segurament s’agreujaran amb el pas del temps, especialment en un nen o adolescent, no hem d’oblidar que està en desenvolupament i creixeran també els problemes dento-facials.

És convenient tractar-per dos aspectes fonamentals:

  1. Si es detecta i tracta a temps l’anomalia, serà tractada més fàcilment reduint molèsties, temps i cost.
  2. Podríem evitar un tractament ossi més complex (maxil·lofacial), evitant possibles anomalies en els ossos, que es veurien reflectides en l’aspecte de la cara.



Tornar a l’inici

74.Quins mitjans s’utilitzen?

  1. Ortopèdics: són elements que actuen modificant el patró de creixement dels ossos. Entre altres hi ha les màscares facials i les mentoneres.
  2. Funcionals: aquests dispositius modifiquen les forces que actuen sobre les dents des dels teixits peridentarios (la llengua, els llavis, etc.). Són útils amb aquesta finalitat els expansors del paladar i la reixeta lingual.
  3. Ortodòntics: són mitjans que modifiquen la posició de les dents en les arcades dentàries. S’usen els “brackets” (són petits suports quadrangulars coordinats per un arc de filferro), als quals se li pot afegir qualsevol altre artefacte (moll, lligadura elàstica, etc.).

    En aquesta categoria tenim 3 tipus d’ortodòncia:
    Convencional
    – Estètica
    – Invisible



Tornar a l’inici

ESTÈTICA

75.Què és l’estètica dental?

76.En què em beneficia l’estètica dental?

77.Què és una corona o carilla?

78. Quines en són les indicacions / contraindicacions?

79.Quins tipus de corones hi ha? Quins són els avantatges i inconvenients?

80.Quina durada?

75.Què és l’estètica dental?

L’Estètica Dental, com el seu nom suggereix, cobreix tot allò que tingui a veure amb la bellesa, l’estètica, o l’embelliment de les seves dents, en les seves molt diverses formes i possibilitats.



Tornar a l’inici

76.En què em beneficia l’estètica dental?

El somriure és un dels factors estètics més importants, inherents a la persona.

Un somriure bonic i atractiu ofereix una imatge positiva i estimula l’individu a somriure amb tranquil·litat i naturalitat.

Una boca ordenada, sana i harmònica dóna seguretat en un mateix.



Tornar a l’inici

77.Què és una corona o carilla?

Les corones o fundes de porcellana són, com el seu propi nom indica, un recobriment total de la dent que simula tota l’anatomia coronària.

El seu gruix oscil·la entre 1-1,8 mm. Es poden confeccionar només amb porcellana, o bé amb un nucli d’un altre material per donar-li més consistència, com metall o més recentment el zirconi..



Tornar a l’inici

78. Quines en són les indicacions / contraindicacions?

Indicacions:

Es fan servir quan s’ha perdut una gran quantitat de teixit dentari, per exemple després d’una gran càries o un traumatisme, ja que la retenció d’una faceta o d’un empastament seria molt difícil a causa de la gran pèrdua de teixit dentari.

També es fan servir en casos de dents endodonciades, per donar consistència a tota la dent i evitar possibles fractures, ja que les dents endodonciades es debiliten amb el pas del temps.


Contraindicacions:

Pràcticament qualsevol pacient pot portar corones, a excepció d’aquells que:

– Presenta problemes de genives en estat avançat
– Que la dent té algun problema que limiti la seva conservació a la boca
– Té excessiva mobilitat dental.



Tornar a l’inici

79.Quins tipus de corones hi ha? Quins són els avantatges i inconvenients?

  1. CORONES O CARILLES DE PORCELLANA: Les carilles de porcellana, també anomenades facetes de porcellana, són unes làmines de ceràmica de gruix variable que cobreixen la cara frontal de la dent, generalment emprades en el sector anterior, la finalitat és gairebé sempre estética. Les carilles es fixen amb un adhesiu sobre la superfície tallada. Precisen de fase de laboratori. Amb elles podem modificar la forma de la dent, lleugeres malposicions, i el color. És un tractament irreversible.
    El gran desenvolupament de les facetes de porcellana es deu a dos avenços importants:
    – La possibilitat de gravar la cara interna del faceta amb un àcid i la possibilitat d’usar ciments de resina que s’adhereixen a la dent a través de l’esmalt gravat.
    Amb la unió d’ambdós factors les caretes pateixen un gran impuls que les situa en l’actualitat com el tractament d’elecció en situacions d’estètica compromesa. Avantatges de les facetes de porcellana:
    – Estètica
    – Durabilitat
    – Tolerància gingival
    – Duresa semblant a la de l’esmalt
    – Estabilitat del color Desavantatges de les facetes de porcellana:
    – Major reducció dentària
    – Fragilitat
    – Cost
  2. CARILLES DE COMPOSITE: Aquesta tècnica és conservadora perquè la preparació és mínima, s’empra per a casos clínics que presenten alteracions en la superfície vestibular de l’element dentari, resolent amb un sistema de resines compostes fotopolimeritzables de forma directa, en una sola sessió i directament en clínica, sense necessitat fase de laboratori pel que el cost és menor.Es a més necessari tenir el coneixement científic i artístic per aconseguir l’èxit en aquest tipus de restauracions.
    El principal dubte que se’ns planteja, és la seva durada, ja que, la resina composta és susceptible de decoloració, el que disminueix el resultat estètic a llarg termini.

S’han de realitzar controls periòdics clínicoradiogràfics i es recomana un poliment anual de manteniment.

Indicacions de la facetes de compòsit:

– Fractura dent, adjacent compòsit
– Alteració de color, el qual no respon a les tècniques de blanquejament
– Alteracions de la forma: laterals conoides, hipoplàsies …
– Dents amb múltiples restauracions.
– Transformacions de laterals en centrals …
– Alineament
– Grans abrasions, erosions …
– Tancament de diastemes (espai entre les dents)
– Provisionals
– Pacients joves
– Mock-up (sense gravar)

Contraindicacions de les facetes de compòsit:

– Dents molt foscos
– Hàbits parafuncionals
– Dents excessivament rotats
– Dents amb poc esmalt

Avantatges de les facetes de compòsit:

– Tractament normalment ràpid, segur i eficaç
– Modificació de color, mida i posició en una sola cita
– Tractament reversible
– No es necessita laboratori, menor cost
– Tècnica més conservadora, preparació mínima o inexistent
– No són necessàries impressions

Desavantatges de les facetes de compòsit:

– Menor resistència que l’esmalt
– Són vulnerables a la degradació i al canvi de color
– Exigeix ​​habilitat tècnica i capacitat artística per reproduir el contorn, la forma i la textura superficial
– Porositats i irregularitats
– Poca capacitat per ocultar la superfície fosca de la dent preparat
– Requereixen d’un polit.

  • FUNDES DE ZIRCONI: El principal benefici és purament estètic, ja que l’absència d’aliatges de metall en les peces permet obtenir una major naturalitat que fa a les pròtesis tradicionals. El Zirconi com a base per a estructures de ceràmica compleix perfectament tots els requisits, material biocompatible, de alta resistència i de resultats estètics admirables, s’ha convertit en la tècnica d’elecció per a la realització de pròtesis fixes de ceràmica.
    El color de les dents ve marcat per factors genètics, però el transcurs del temps i altres factors tant intrínsecs com extrínsecs poden variar la seva tonalitat, actualment disposem de tècniques cosmètiques que ens permeten canviar el color de les dents donant-los la brillantor i la blancor que ens permetran tenir un bonic i agradable somriure.

 



Tornar a l’inici

80.Quina és la seva durada?

Les corones estan confeccionades d’un material tan resistent que de vegades poden durar fins i tot més de 50 anys.

No obstant això, a causa del desgast natural que produeix la masticació, de vegades perden la forma o la brillantor.
En aquests casos i si el pacient ho desitja, s’extreu la corona i es torna a col·locar una nova.



Tornar a l’inici

SEDACIONS CONSCIENTS I ANESTÈSIA LOCAL

81.Què és la sedació conscient i l’anestèsia local?

82.Per a què i com s’utilitza?

83.Per què pacients està indicat?

84.Què és l’anestèsia local i quin és el seu ús?

81.Què és la sedació conscient?

Sedació conscient

Entenem per sedació conscient l’estat en què encara romanent deprimit en nivell de consciència es preserven els reflexos protectors, es manté el control de la respiració i la resposta a estímuls verbals o tàctils.
És un estat mèdic controlat de depressió de la consciència que permet mantenir tots els reflexos de defensa de la via aèria, el pacient conserva la seva habilitat de tenir la seva via aèria lliure en forma independent i contínua, permet una adequada resposta a l’estímul físic o verbal, hi ha resposta a ordres verbals.
És a dir, el pacient està tranquil, no adormit.



Tornar a l’inici

82.Per a què i com s’utilitza?

Mitjançant la sedació conscient s’elimina l’ansietat o la por generada per la visita al dentista.
A més, el pacient entra en un estat de relaxació i somnolència, però sense perdre la facultat de respondre a les ordres de l’odontòleg, ja que no es tracta d’una anestèsia general.

En resum, la presència d’un anestesiòleg que realitzi una sedació conscient és la manera més confortable i segura de rebre el seu tractament dental, tant per al pacient com per al odontòleg.

S’administra a través d’una vena de la mà que es canalitza a l’inici de la sessió.

Un cop acabada la sessió mitjançant altres fàrmacs s’eliminen ràpidament els efectes de la sedació perquè el pacient pugui tornar a casa en perfecte estat, acompanyat d’un familiar o amic.



Tornar a l’inici

83.Per quins pacients està indicat?

Està indicada en persones amb por o fòbia als procediments dentals, en persones ansioses o per a tot aquell que vulgui un grau de confort extra en la visita al dentista. Una altra indicació important són els tractaments de llarga durada en una única sessió de diverses hores, ja que amb aquest mètode es poden realitzar amb una excel·lent tolerància per part del pacient.

Especialment indicat per a:

– Pacients amb POR, FÒBIA i / o ANSIETAT
– Pacients amb DENTS MOLT SENSIBLES AL DOLOR
– Pacients amb POCA DISPONIBILITAT DE TEMPS
– Pacients amb PROBLEMES COMPLEXOS



Tornar a l’inici

84.Què és l’anestèsia local i quin és el seu ús?

Anestèsia local

Es fa servir per anul·lar o disminuir la transmissió nerviosa, per troncs nerviosos gruixuts es fa servir una concentració d’anestèsic major, s’anestesiarà per difusió, mai en troncs nerviosos gruixuts, per os, per exemple en el maxil·lar superior. L’anestèsia generalment va lligada a un vasoconstrictor per augmentar el seu efecte i disminuir l’hemorràgia.

Tipus d’anestèsia local:

    1. Tipus ester: benzocaína, anestèsic tòpic.
    2. Tipus amida: lidocaïna, prilocaïna, mepivacaïna, bupivacaïna i articaïna són els més usats. Es metabolitzen en el fetge i s’eliminen per via renal.
      durada:

Duració:

L’anestèsia pulpar dura 30-40 minuts i la de teixits tous 2 hores.

Principals característiques i avantatges:

1. Reversible
2. Toxicitat sistèmica i local baixa
3. Inici ràpid, de 2 a 10 minuts
4. Durada llarga
5. Potent
6. Sense accions adverses
7. Fàcilment esterilitzable
8. Estable: metabolisme i eliminació ràpida



Tornar a l’inici

EXTRACCIONS

85.Per què cal extreure una dent?

86.Quins són els factors de risc per fer una extracció?

87.Com es fa una extracció?

88.El tractament és dolorós?

89.I després de l’extracció?

85.Per què cal extreure una dent?

Quan no hi ha cap possibilitat de tractament conservador d’una dent, cal recórrer a la seva extracció.

La causa més freqüent per la qual ha de ser extret una dent és la destrucció per càries, i és un segon lloc la causant és la malaltia periodontal (la piorrea).
No obstant això, hi ha altres situacions en què és necessària l’extracció d’una dent, encara que són menys freqüents que les dues anteriors:

  1. Dents fracturats: Quan es produeix un traumatisme a la cara pot passar que algun dels nostres dents siguin afectats. Si aquesta fractura o trencament es produeix a l’arrel, per sota de la geniva, no és possible restaurar la dent o queixal, de manera que cal extreure-la.
  2. Extracció de dents sanes per a realitzar tractaments d’ortodòncia. Davant d’una malposició de les dents que necessitin ser alineats mitjançant un tractament ortodòntic, pot passar que hi hagi una important manca d’espai. En aquests casos l’única manera d’aconseguir espai suficient per a la correcta col·locació de les nostres dents és l’extracció d’alguna peça dental, generalment els primers premolars.
  3. Extracció de dents per facilitar la construcció d’una pròtesi. Una dent o queixal en una malposició pot dificultar la col·locació d’una pròtesi per poder rehabilitar els maxil·lars.
  4. Extracció de dents per facilitar la construcció d’una pròtesi. Una dent o queixal en una malposició pot dificultar la col·locació d’una pròtesi per poder rehabilitar els maxil·lars.
  5. Dents incloses (no erupcionats). Les dents inclosos són dents que no han erupcionats durant el seu període normal d’erupció. En aquests casos hem de descartar qualsevol tipus de patologia i realitzar una radiografia panoràmica per poder determinar la causa en aquest retard de l’erupció. Les inclusions més freqüents són les dels cordals (queixals del seny) superiors o inferiors i la dels canins (ullals), sobretot al maxil·lar superior.



Tornar a l’inici

86.Quins són els factors de risc per fer una extracció?

  1. Fumar
  2. Cor o malaltia sanguínia
  3. Pressió arterial alta
  4. Alcoholisme
  5. Mala nutrició
  6. Ús d’alguns medicaments amb i sense recepta; informe al seu metge de qualsevol medicament o suplement que estigui usant o hagi usat en l’últim mes



Tornar a l’inici

87.Com es fa una extracció?

Si la dent està impactat, el dentista traurà la geniva i el teixit ossi per descobrir la dent.
Amb els fòrceps, el dentista subjectarà la dent i suaument el girarà cap enrere i endavant. Aquesta acció allibera la dent de l’os alveolar (mandibular) i trenca els lligaments que subjecten la dent al seu lloc.

La dent es deixa anar i normalment es forma un coàgul de sang a la fossa buida.
El dentista posa una esponja de gasa a la fossa.

Ocasionalment el dentista posarà uns punts a prop de les vores de la geniva.



Tornar a l’inici

88.El tractament és dolorós?

L’anestèsia impedeix el dolor durant el procediment, però pot sentir algun dolor a la mandíbula un cop que l’anestèsia passi el seu efecte.
Sovint les extraccions són temudes pel pacient fins i tot més que altres intervencions quirúrgiques no relacionades amb la boca.

L’avanç de les modernes tècniques d’anestèsia local fa que en l’actualitat les extraccions puguin ser realitzades sense cap tipus de dolor i amb el menor grau de molèstia per al pacient.

D’altra banda, si hi ha cert grau de por a la intervenció hi ha una gran varietat de fàrmacs que permeten que el pacient estigui relaxat durant l’acte operatori i no estigui en tensió o amb nerviosisme.



Tornar a l’inici

89.I després de l’extracció?

En les primeres 24 hores després de l’extracció, esperi una mica d’inflor i sagnat residual.
El període de curació inicial normalment pren entre 1 i 2 setmanes. Creixerà nou teixit de geniva i os en el buit.

Tenir una dent fluixa pot provocar el desplaçament de les dents, mossegar de manera inadequada o a dificultat en mastegar.
El seu dentista pot intentar restaurar l’àrea amb un implant, pont fix o dentadura postissa.



Tornar a l’inici

CONSELLS D’HIGIENE DENTAL

90.Per què he de tenir cura la meva higiene dental?

91.Quan m’he de rentar les dents?

92.Amb què ens hem de rentar les dents?

93.Com podem eliminar la placa bacteriana?

94.Com m’he de raspallar les dents correctament?

90.Per què he de cuidar la meva higiene dental?

La higiene dental ens permetrà prevenir malalties en les genives i evitarà en gran mesura la càries. Però una higiene dental s’ha de realitzar de la forma i amb les eines adequades. A més, s’haurà de dedicar el degut temps perquè sigui efectiva.



Tornar a l’inici

91.Quan m’he de rentar les dents?

L’ideal és raspallar-se les dents després de cada àpat (esmorzar, dinar i sopar).
És imprescindible fer-ho a fons com a mínim un cop al dia.

La producció de saliva i els moviments linguals contribueixen a remoure la placa bacteriana de les superfícies bucals durant la vigília.

Durant el son disminueixen la producció de saliva i els moviments linguals, de manera que s’afavoreix la formació de placa bacteriana si no s’ha fet una bona higiene dental.
Així, mai podem oblidar-nos de rentar les dents abans d’anar a dormir i en cas que només puguem netejar les dents una vegada al dia, en aquest moment serà imprescindible.



Tornar a l’inici

92.Amb què ens hem de rentar les dents?

Per netejar-nos les dents necessitem:

    1. El raspall de dents. Ha de tenir un capçal arrodonit i petit per arribar fàcilment a totes les dents. Els seus filaments han de ser suaus i de puntes arrodonides per evitar lesions a les genives. Si amb l’ús es desgasten o es torcen no netejaran bé, pel que hem de substituir aquest raspall per un de nou. Es calcula que els raspalls duren uns tres mesos en òptimes condicions.
    1. La pasta de dents. Contribueix a deixar-nos una major sensació de neteja. Es presenten en forma de pasta o gels més o menys líquids. Incorporen agents detergents, i gairebé tots porten agents saboritzants. Amb aquesta composició el seu ús ens facilita la neteja dental i ens deixa una agradable sensació a net. Actualment, i vist el paper tan clar que el fluor té en la prevenció de la càries dental, és desitjable que els dentifricis incorporin fluor en la seva fórmula ja que aquest té una clara funció en la protecció enfront de la càries. Existeixen en el mercat pastes especials per tractar la sensibilitat dental, amb nitrat potàssic.
    1. La seda dental .No és més que un fil de seda, en forma de cinta o cordonet, encerada o no, l’ús assegura la neteja de les cares laterals de les dents. Per fer-la servir correctament s’han de seguir una sèrie de passos que poden semblar complicats, però que a la pràctica són molt senzills i que veurem a continuació.
    1. Els raspalls interproximals. S’usen quan hi ha espai entre les dents, bé perquè s’hagi perdut alguna peça o bé per pèrdues de l’alineació o per rotacions dentàries. En aquest cas, s’usen en substitució de la seda dental per assegurar la neteja de les cares laterals de les dents.



Tornar a l’inici

93.Com podem eliminar la placa bacteriana?

L’eliminació diària de la placa ha de fer-se seguint una sèrie de passos:

  1. Neteja de la llengua.En la llengua s’acumulen gran quantitat de bacteris pel que la seva neteja és necessària per mantenir la salut bucal. Ho podem fer fregant amb suavitat cap endavant amb el raspall de dents o bé utilitzar un netejador lingual.
  2. Neteja dels espais entre les dents. La neteja dels espais entre les dents (espais interdentals) és diferent segons cada situació. Si no hi ha a penes espai entre les dents (és la situació ideal) es fa servir la seda dental. Si entre les dents hi ha prou espai (per perdudes o per moviments dentaris), cal fer servir un raspall especial anomenat raspall interproximal.
  3. Neteja de les dents. Es realitza mitjançant l’ús del raspall dental i el dentifrici. Amb el raspallat eliminarem no només les restes d’aliments sinó també la invisible placa bacteriana. Hi ha diverses tècniques de raspallat, que van dirigides a netejar les cares internes, externes i les de la masticació.



Tornar a l’inici

94.Com m’he de raspallar les dents correctament?

El raspallat de dents remou la placa bacteriana (pel·lícula prima, petita, enganxosa i incolora que conté bacteris perjudicials i que constantment es dipositen a les dents), i les partícules d’aliment, de les superfícies més profundes de les dents.
Consulteu el vostre dentista perquè li recomani un bon raspall de dents.

Per a ús general, un raspall de truges suaus i amb terminació és l’aconsellat, ja que permet no danyar els teixits de la geniva.

La mida i forma del raspall, permeten arribar a cada un de les dents. Els raspalls de dents per a nens són diferents d’aquells utilitzats per adults.

Hi un nombre variat de mètodes de raspallat, tots ells acceptables. Qualsevol mètode utilitzat, porta el seu temps i s’ha d’efectuar també utilitzant una pasta dentífrica que contingui fluor.
Aquest raspallat s’ha de fer dues vegades per dia. El següent és un mètode efectiu per remoure la placa:

  1. Dona suport al centre del raspall de dents sobre les seves dents amb les truges formant un angle de 45 ° respecte a la línia de la geniva.
  2. Mou el raspall cap enrere i endavant en moviments petits (que no passin de mitja dent) durant diverses vegades.
  3. Raspalla la superfície exterior de cada dent, cap amunt i avall, mantenint sempre l’angle indicat amb la línia de la geniva.
  4. Utilitza el mateix mètode en la superfície interna de les dents.
  5. Raspalla les superfícies de masticació de les dents.
  6. Per netejar les superfícies internes de les dents frontals, col·loca el raspall verticalment i efectuï moviments ascendents i descendents amb la part frontal del raspall.
  7. Si raspalles també la llengua refrescaràs la respiració i netejaràs la teva boca eliminant la placa.

Raspalls de dents desgastats no faran una bona neteja de dents i pot malmetre la geniva. En general, els raspalls de dents s’han de canviar cada 3 o 4 mesos.

Raspalli amb moviments petits i exercint suficient pressió de manera de poder sentir les truges del raspall sobre les genives. Les puntes del raspall són les que s’encarreguen d’efectuar la neteja.
Recordeu canviar la posició del raspall de dents amb freqüència, movent lentament sobre tota la superfície de cada una de les dents.

El raspall de dents pot netejar només 1 o 2 grans per vegada. Les genives poden fer-se mal en cas d’utilitzar un raspall de truja dura. Assegureu-vos de netejar les dents almenys 2 vegades per dia, o quantes vegades recomani la seva Dentista.

Els nens han de rentar-se les dents col·locant en el raspall una mica de pasta de dents amb fluor, almenys dues vegades per dia.



Tornar a l’inici

PRÒTESI

95.Què és una pròtesi dental?

96.Com pot una pròtesi millorar la meva salut?

97.Com pot una pròtesi millorar la meva estètica?

98.Quins tipus de pròtesi hi ha?

95.Què és una pròtesi dental

Una pròtesi dental, és un element artificial destinat a restaurar l’anatomia d’una o diverses peces dentàries, restaurant també la relació entre els maxil·lars, alhora que retorna la dimensió vertical, i reposa tant la dentició natural com les estructures periodontals.

L’encarregat de dissenyar, elaborar i fabricar aquests aparells o elements artificials, és el protètic dental, qui realitza el seu treball en un laboratori dental rebent les indicacions de l’odontòleg, que treballa a la clínica.



Tornar a l’inici

96.Com pot una pròtesi millorar la meva salut?

La sola funcionalitat de la pròtesi ja significa qualitat de vida i per tant salut per al pacient, però a més d’això, un altre objectiu fonamental és evitar que la resta de les estructures dentàries de l’aparell mastegador es deteriorin, ja que les pròtesis reparen fins i tot la dimensió vertical de la boca, evitant així malament posicions articulars que tindrien efectes molt dispars.

Quan una boca manca de la totalitat o parcialitat de les peces dentàries, les diferents estructures que componen aquesta cavitat oral es van adaptant a la nova situació, el que produirà possibles situacions inadequades per a la salut de les dents o per a la salut oral en general.

Les pròtesis dentals tenen en compte les forces oclusals o masticatorias, que són les pressions que es realitzen durant la masticació d’aliments, perquè aquesta pressió estigui repartida i equilibrada, evitant així el sofriment mecànic de la boca i futurs problemes desencadenats.



Tornar a l’inici

97.Com pot una pròtesi millorar la meva estètica?

Potser es podria dir que en la societat actual, com en temps passats, l’estètica es busca per necessitat i per això, ja sigui una necessitat imposada o autoimposada, l’estètica i bona aparença, es convertirà en un altre objectiu més per a les pròtesis.

Quan es parla d’estètica en aquest camp, pot aparèixer l’error de relacionar el millor i més bell amb el més perfecte, dentadures blanques, dents alineades a la perfecció i sense cap tipus de desgast, etc., però, l’objectiu protèsic serà aconseguir una dentadura d’aspecte estètic, però no tan perfecte com si natural, tenint en compte l’edat del pacient, sexe del pacient, morfologia facial del pacient, mida de la cara i la pròpia dentadura del pacient.

Les dents es faran del mateix color i forma que les peces naturals, sobretot si el pacient conserva parcialment la seva dentadura.

Estèticament, una dentadura completa i sana és important, però, les pròtesis no es limiten a restaurar les dentadures, sinó que també restauren la dimensió vertical de la boca i l’aspecte global de la cara.
A l’hora de confeccionar una pròtesi, s’ha de tenir en compte la línia mitjana (que permet saber on va el primer central), la línia de somriure (que permet establir la longitud de les dents), i la línia dels canins (que permetrà determinar l’amplitud del grup anterior).



Volver Arriba

98.Quins tipus de pròtesi hi ha?

Les pròtesis poden ser:

Dentosuportades:

Aquelles que són suportades per les dents pilars, o romanents, del pacient, que són dents naturals que aquest encara conserva. Les dents poden conservar íntegrament la seva estructura, o poden ser (en la gran majoria dels casos) tallades per l’odontòleg.

  1. Pròtesis fixes: L’odontòleg talla les dents que serviran com a suport, denominats dents pilars i situats en els extrems de cada zona edèntula (sense dents), en els quals aniran cimentades les pròtesis fixes curosament ajustades. Per això en clínica, l’odontòleg pren impressions i registres de mossegada que posteriorment enviarà al laboratori on el protèsic buida, o positiva, les impressions en guix, i confecciona sobre els models resultants les estructures de la pròtesi fixa amb cera. Aquests encerats s’inclouran en revestiments especials resistents a altes temperatures, i es procedeix al colat en metall amb diferents aliatges. L’últim pas podria ser muntar la ceràmica sobre les estructures metàl·liques, depenent del tipus de pròtesi fixa a realitzar, ja que també hi ha la possibilitat de realitzar les corones i ponts en porcellana pura (sense metall) o sobre una base d’un material blanc anomenat alúmina o zirconi.
    Es realitzaran varies proves en boca, i després d’aconseguir els tres objectius essencials d’una pròtesi, l’odontòleg cimentarà en boca el resultat, sense que aquest pugui ser retirat pel pacient.
  2. Corona: Una corona és una restauració individual per a una peça dentària (o dent) en concret. De vegades són també anomenades “fundes”, sobretot pel pacient, que no les veu com una pròtesi en si. Això és així, perquè en realitat, les corones es col·loquen sobre la dent natural del pacient, que haurà estat prèviament tallat, i com si d’una funda es tractés. Com en tota pròtesi fixa, les dents es realitzen artesanalment, personificats per a cada pacient i cenyint-se a les necessitats de la seva anatomia dentobucal.

Mucosoportades:

Aquelles que se suporten sobre el procés alveolar, en contacte amb la geniva que és un teixit fibromucoso. Les pròtesis completament mucosuportades són les típiques “dentadures postisses”.

Les pròtesis removibles de resina, agrupen aquelles que són realitzades amb resina acrílica (o altres plàstics), i que poden ser posades i tretes pel pacient. L’elaboració d’aquestes pròtesis dentals ha d’atendre tant a criteris funcionals com estètics, i hem de convidar el pacient a la realització d’una higiene acurada, tant de la cavitat oral com de la pròtesi, que ha de ser extreta per a la seva neteja.

  1. Pròtesis removibles completes: Conegudes per la gent comunament com dentadures postisses. Es realitzen quan el pacient no té cap dent, sent per tant mucosuportades al mancar de pilars per a la subjecció. El suport de la pròtesi es pren a partir d’unes amples bases, que s’estenen sobre la superfície de la mucosa en els processos alveolars. Poden ser unimaxil·lars o bimaxil·lars, és a dir, superior, inferior, o ambdues, si el pacient no té peces dentàries en cap de les dues arcades. En aquest tipus de pròtesi, cal l’assoliment d’un equilibri oclusal de l’articulació superior amb la inferior, tenint en compte els moviments mandibulars, la masticació, l’estabilitat de la pròtesi, etc.
  2. Pròtesis removibles parcials: Es realitzen quan el pacient té alguna dent romanent, que contribuirà a la retenció de la pròtesi mitjançant retenidors forjats o colats, sent per tant dentomucosoportada. No són unes pròtesis molt usades, ja que les pròtesis removibles parcials metàl·liques, ofereixen una major qualitat i millor funcionalitat. Solen usar-se simplement com pròtesis provisionals.

Dentomucosoportades: Aquelles que combinen els dos tipus de suports anteriorment esmentats, és a dir, se suporten tant en les dents romanents del pacient com en el procés alveolar.

  1. Les pròtesis removibles metàl·liques: També conegudes com esquelètiques, són pròtesis parcials Dentomucosoportades. És a dir, se subjecten tant en les dents com en la mucosa, i es realitzen quan el pacient encara conserva alguns dels seus dents naturals. Aquestes pròtesis són removibles, o el que és el mateix, poden ser extretes i col·locades pel pacient. Es fan mitjançant una estructura metàl·lica colada (que pot ser de diferents aliatges, tant nobles com no nobles) a partir d’un patró de cera realitzat manualment, i amb l’ús de preformes, sobre els models de revestiment. Les dents i reconstruccions de la geniva són de resina acrílica.
  2. Les pròtesis removibles de resina: Agrupen aquelles que són realitzades amb resina acrílica (o altres plàstics), i que poden ser posades i tretes pel pacient. L’elaboració d’aquestes pròtesis dentals ha d’atendre tant a criteris funcionals com estètics, i hem de convidar el pacient a la realització d’una higiene acurada, tant de la cavitat oral com de la pròtesi, que ha de ser extreta per a la seva neteja.
  3. Pròtesis mixta: Consten d’una part que va fixa a la boca i una altra que el pacient pot retirar i col·locar.

Implantosuportades:

Les pròtesis sobre implants són pròtesis implantosuportades, és a dir, se subjecten en implants dentals, pel que el pacient s’ha de sotmetre prèviament a una operació quirúrgica.
Aquestes pròtesis poden ser fixes (implantosuportades) o removibles (implantomucosuportadas).



Tornar a l’inici

CIRURGIA MAXIL·LOFACIAL

99.Quan està indicada la cirurgia ortognàtica?

100.Com sé si tinc una deformitat maxil·lofacial?

101.Necessito ortodòncia a més de cirurgia ortognàtica?

102.Què és la cirurgia ortognàtica mínimament invasiva?

103.En què es basen les noves tecnologies?

104.Quant dura la intervenció?

99.Quan està indicada la cirurgia ortognàtica?

Quan un o més ossos de la cara (maxil·lar superior, mandíbula, mentó, nas o pòmuls) són gaire grans, massa petits o asimètrics, la cara perd les seves proporcions ideals i més les dents situats en aquests ossos no encaixen bé. És una deformitat maxil·lofacial. Si mirem les persones que ens envolten, veurem que és bastant freqüent, fins a un 20% de la població té algun discrepància.



Tornar a l’inici

100.Com sé si tinc una deformitat maxil·lofacial?

Si els teus proporcions facials no són harmòniques causa d’un problema dels ossos de la cara (mandíbula, maxil·lar, barbeta, nas, pòmuls) és probable que es degui a una deformitat maxil·lofacial. Les dents situats a la mandíbula i maxil·lar, a més no encaixaran bé.



Tornar a l’inici

101.Necessito ortodòncia a més de cirurgia ortognàtica?

Quan les dents estan en una posició alterada a causa d’una deformitat maxil·lofacial, necessitarem col·locar-los en la seva posició normal per poder fer la intervenció i obtenir el millor resultat possible. L’ortodontista descompensa la posició forçada de les dents i els col·loca en una posició més sana i funcional.



Tornar a l’inici

102.Què és la cirurgia ortognàtica mínimament invasiva?

En els seus inicis als anys 70, la cirurgia ortognàtica suposava cirurgies llargues i postoperatoris antipàtics. Avui en dia, amb els nous avenços tecnològics, i un equip anestèsic habituat a aquests tractaments, les intervencions duren entre 45 minuts i 2h i les recuperacions molt ràpides. Hem desenvolupat tècniques i abordatges mínimament invasius basats en incisions petites que permeten arribar a través d’uns túnels a la zona a operar -Recuperació postoperatòria accelerada amb fisioteràpia i dieta personalitzada.



Tornar a l’inici

103.En què es basen les noves tecnologies?

Clínica Birbe és pionera en la simulació virtual 3D de la cirurgia ortognàtica. Partint d’un escàner de feix de con, “operem” mitjançant un programa l’escàner i tenim una simulació del resultat a nivell facial i a nivell dental.



Tornar a l’inici

104.Quant dura la intervenció?

Segons el tipus d’intervenció, entre 45 minuts i 2 hores. Després de la intervenció el pacient passa a la seva habitació en clínica, després d’un període de recuperació anestèsica. La durada de l’ingrés en clínica oscil·la entre un parell d’hores a un dia.



Tornar a l’inici